Perdre per guanyar

Aquest no és un FAST BOOK

Aquest no és un “fast book” que sembla que té bon gust mentre te’l menges però que al final veus que no t’aporta res... Perdre per guanyar ha estat escrit durant 3 anys i no és un llibre que recomanaria llegir de pressa.

Aquest llibre parla de les addiccions com a primer pas per parlar del desig i del sentit de la vida.

És a dir, una vida amb sentit que incorpori la passió, les ganes, la il·lusió en allò que es faci. Sí, que es faci perquè només a través de determinades activitats la vida cobra sentit. Així doncs, viure és sobretot actuar, realitzar-se a través d’una sèrie d’activitats triades i volgudes, allò que també se’n diu les aficions i les vocacions.

Les addiccions de les quals parla aquest llibre són tres: el tabac, l’obesitat i l’obsessió afectiva.

Són tres tipus d’addiccions que he vist sovint que van juntes, tant en la meva persona com amb els altres i m’interessava treballar-les com si fossin un tot. Són unes addiccions suaus, molt esteses, que no inhabiliten la persona (a diferència de moltes altres addiccions com ara l’heroïna o l’alcohol) però sí que són suficientment pernicioses com per causar, a qui les pateix, molta insatisfacció vital.

En aquest llibre l’addicte, és a dir, el que pateix obesitat, tabaquisme, relacions sentiments conflictives... no està vist com una víctima o algú dèbil, sinó com algú amb una gran força, amb una set de vida, amb un vitalisme... que ha canalitzat malament aquesta energia.

Crec que la llavor primera d’aquest llibre sorgeix d’una història verídica que vaig sentir fa molts anys...
Era una discussió que tenien uns nutricionistes durant la segona guerra mundial, un d’ells deia que l’obesitat s’explicava únicament a través de la ingesta de calories, que era evident que en els camps de concentració no hi havia ni una persona grassa. L’altre va dir: “no és això el que importa, la pregunta clau no és si estan prims o no, la pregunta clau és si estan vius o estan morts”.

Els que estan vius són els supervivents, les constitucions fortes, els que tenen una ànsia de viure imbatible... per primera vegada vaig veure una representació positiva de l’obesitat. Aquells qui eren grassos en èpoques d’abundància eren els que sobrevivien a les llargues èpoques de carències i fam que la humanitat ha patit a llarg de la història. Els que mantenien la raça humana viva!

Vaig córrer a veure les fotos de casament dels meus pares en plena postguerra: eren dos joves atlètics, robustos i sans, envoltats de figures esfilagarsades, amb un gola que ballava dins d’un coll de camisa massa ample.

Aquest llibre és un camí per a recuperar la pròpia essència, qui sap si la dels victoriosos en èpoques de vaques magres... que senten potser un ensopiment envoltats d’un tot sense veritable substància, com ara el fast food.