Estàs a punt per perdre el tabac i guanyar salut i qualitat de vida?
Estàs a punt per perdre pes i guanyar un present de més qualitat física i emocional?
Estàs a punt per perdre algú que et fa mal i guanyar en autonomia i benestar?
Estàs a punt per perdre diners i guanyar temps?
Estàs a punt per perdre els teus prejudicis i analitzar seriosament la teva vida?
Estàs a punt per perdre l’estrès i per guanyar un present ple de possibilitats?
Aleshores....
Estàs a punt per Perdre per guanyar
Un llibre que et canviarà la vida!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
una pregunta:
a quin llibre he de recórrer si encara no estic a punt per deixar el tabac, per abandonar l'estrés de la feina actual ni per posar-me a estudiar....que he de fer si encara estic a la fase prèvia?, si no puc canviar el que tinc, que no m'agrada, però que al mateix temps NO VULL CANVIAR, farà aquest llibre que canvii d'opinió?
Hola Olga, gràcies per participar al fòrum.
Aviam "si no puc canviar el que tinc, que no m'agrada, però al mateix temps no vull canviar" és una frase que fa pensar, no? tens una ambivalència i vols i dols...
Permete’m que et contesti amb un paràgraf del llibre que sembla fet expressament per tu...
"Es tracta d’aplicar l’oració del teòleg protestant Reinhold Niebuhr: Déu meu dóna’m la serenitat per acceptar les coses que no es poden canviar, valor per canviar aquelles que es deixen canviar i saviesa per diferenciar les unes de les altres.
Sé que estic envoltada d’alguna cosa més que gambit i feix, el món no es divideix només en allò que cal aguantar i el que es pot canviar. Hi ha el tercer grup que és tot allò que es gaudeix, s’estima i t’estreny amb el món. I a més, tot plegat canvia sol perquè les coses s’inicien, es desenvolupen i s’acaben.
Però tot i que hi ha coses que no vull ni suportar ni canviar, també és cert que hi ha comports amb els quals m’és difícil viure; d’aquests, d’alguns me’n podré retirar i d’altres no. He de començar per saber que tota vida humana és imperfecta sempre. La serenitat i el benestar són incompatibles amb la set d’absoluts, amb el desig d’il•limitats. Sense comprendre que sempre hi haurà una zona d’inadequació entre el que tinc i el que vull, el primer sempre limitat, el segon sempre inabastable, no podré gestionar veritablement la meva vida."
El de menys és que ho digui un teòleg, simplement la vida està plena de coses que no es poden canviar, o que ens limitem a suportar perquè no volem canviar... no passa res si no tens una coherència perfecte!
A més, considero que les persones que tenen addiccions “suaus” com el tabaquisme (en relació al alcoholisme o l’heroïna per exemple) són persones molt especials, exigents, que volen alguna cosa més de la vida. Concretament opino que el vitalisme exigent i la moral de combat són els grans predispostitius per a l’adicció. Per tant ets algú ple d’energia, d’ambició que estàs canalitzant malament la teva força.
Pel que fa al tabac, t’ho dic ben sincerament: sóc totalment contrària al recurrent “no estar a punt” és massa perillós per la teva salut esperar el moment "perfecte". Perdona si sóc molt dura però encara estaràs menys a punt per un possible càncer. Per tant, tot i que no tinguis la vida perfecte per començar a eradicar les teves adicions, sí que t'encoratjo a intentar-ho perquè el risc per la teva supervivència és massa elevat.
Pots no voler o no poder deixar la feina, pots no voler i no poder baixar el teu nivell d’estrès, pots no voler o no poder anar més cansada encara per haver d’estudiar però...
Pots ... fer alguna cosa per baixar el teu nivell d’estrès (dormir les hores, no fumar, anar ben alimentada) i alguna cosa per no fumar. Aquests dos factors només apunten a que tu estiguis millor i no són ambivalents com el que em deies al principi.
Si el llibre o el que t'he dit t'ajuda a agafar forces per intentar-ho és que haurà servit per moltíssim. T'aconsello també que miris pàgines d'EEEUU amb imatges terribles del què fa el tabac, la inconsciència, el voler mirar cap a una altra banda és un gran perill !
Només enfrontant-nos al que som, als contorns del què volem, tan sols posant-nos davant un mirall i a ser sinceres... crec que ja fem un pas de gegant en relació a dites com ara “qui dia passa, anys empeny”.
Una abraçada i moltes gràcies per inaugurar el bloc!
Montse
Hola Montse! He sentit la publicitat del teu llibre a la ràdio i de seguida he buscat per internet per veure si realment eres tu!. De fet, coneixent-te i només amb el títol del llibre ja m'ho imaginava. Em fa molta il·lusió!. El llegiré segur, crec que venint de tu serà molt interessant.
Un petó ben fort. Agnès
(i pensar que diumenge ens vem veure eliminant-nos l'estress...)
Hola Agnès! Gràcies pel teu interès, realment és un luxe personal saludar els amics de sempre. Tu ho has fet a través del bloc, d’altres –més majoritaris - m’han enviat correus directament a través del correu personal de la meva pàgina web, info@montsebarderi.com
Tant uns com altres, moltes gràcies!
Et confessaré que quan estàs a punt de publicar un llibre et venen tots els dubtes, totes les pors, sents que t'exposes... però després quan arriba a persones concretes, amb nom i cognoms, i t’expliquen coses... i sents que pots ser una mica útil, aleshores descobreixes què és el més gratificant d'aquesta aventura.
Gràcies per saludar-me, i aprofito per saludar als nous i als de sempre, i a donar-vos a tots plegats les gràcies.
Agnès ens seguirem trobant al gimnàs!
Montse Barderi
Sí, avui he decidit experimentar aquesta sensació de buscar en el meu interior per veure quines són aquelles coses que em faran ser conscient de la meva realitat.
Fins fa poc, era d'aquelles persones que buscava i buscava per veure quin és el règim que em servís per aprimar-me,perquè l'opinió dels altres era que no em cuidava.
Laura.
Gràcies Laura, estic contenta que et serveixi i si em vols escriure directament pots fer-ho a info@montsebarderi.com. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada